|
Sembrant
vida o recol·lectant euros?
La
transnacional Danone ha iniciat a Espanya una presumida maniobra de màrqueting
denominada “Junts Sembrem Vida” (JSV), que pretén reduir la
solidaritat al simple fet de comprar iogurts. Per cada producte Danone que
s' aconseguisca vendre en les pròximes setmanes, la multinacional
francesa regalarà una llavor per a diversos projectes de Creu Roja a Àfrica.
Abans es feia la digestió amb Actimel. Ara, al mateix preu, s'aconsegueix canviar el món, o
almenys, així s'anuncia en la web de la campanya, en lletres grans i
entre signes d'exclamació.
No obstant això, la crisi alimentària que pretén combatre JSV, no naix
d'una falta de producció d'aliments, sinó entre altres motius del gran
poder corporatiu, que en el món de l'alimentació controla totes les
etapes productives i que a poc a poc va eliminant als menuts competidors.
I ací tenim a Danone, la primera indústria lletera intensiva del
planeta, la segona mundial d'aigües embotellades i la segona en
“nutrició infantil”, entre altres “lideratges”, com el de
destruir la ramaderia camperola del món, asfixiant econòmicament als
menuts productors.
Danone, una multinacional amb vendes per 14.000 milions d'euros anuals,
aportarà 550.000 euros en tres anys a JSV, o siga, 183.000 a l'any, el
que representa un 0,0013% de les seues vendes. En el món de la cooperació
al desenvolupament, un projecte de 183.000 euros és un projecte diminut,
que en aquest cas ha estat engrandit a través d'una campanya publicitària
que amb tota seguretat resultarà molt més cara que la seua aportació a
JSV, ja que només en 2006, Danone va gastar 1000 milions d'euros en
publicitat en tot el món, 80 d'ells a Espanya. Hi ha altra forma de
valorar l'esforç econòmic que suposa para Danone aquest projecte
solidari. Ens hem pres la molèstia de fer uns quants càlculs a partir
dels 3 cèntims aproximats que guanya per cada iogurt, etc. Saben vostès
quant tarda Danone a obtenir els diners necessaris per a finançar els
183.000 euros?... Doncs requerirà vendre 6 milions d'unitats, el que
assolirà en les pròximes 14 hores!! Vist des d'altra perspectiva, Danone
rendibilitzarà la inversió humanitària si incrementa les seues vendes
un 0,6% en els tres mesos de durada de la seua campanya. I segur que ho
farà en molt més, a pesar de la crisi per la qual passen les famílies
espanyoles. En Nadal ho vam donar tot.
Danone opera en els països empobrits, on com sabem és fonamental donar
suport als menuts agricultors. No obstant això els seus negocis
s'orienten a comprar la llet necessària per als seus productes a les
grans granges de societats i magnats. La millor manera d'acabar amb
l'agricultura i ramaderia familiar, com es ve fent a Espanya.
En l'àmbit ecològic destacar que el cost energètic i ambiental de les
seues activitats és brutal. En Aràbia Saudita és soci de la major
granja del món, on les seues desenes de milers de vaques mengen en un sol
dia la farina de més llavors que les destinades als projectes d'Àfrica.
Granja intensiva al límit, on una vaca, sense veure mai la pastura, viu
la meitat del temps que una altra a Galícia, a pesar de ser dutxades diàriament
amb l'escassa aigua d'aquests països. Només en les diferents fases en el
camp i la granja, es requereixen desenes de litres d'aigua per cada futur
iogurt. A més Danone projecta àmplies granges intensives en països del
sud, que requeriran molta més terra i llavors per a alimentar a les
vaques, que les quals es podrien destinar per a alimentar a humans en
desenes de campanyes JSV. En Espanya, Danone no ha garantit l'absència
d'ingredients transgènics en els productes d'alimentació infantil Nutricia,
Milupa, Dumex, Mellin, Cow&Gate i Blédina. En Mèxic tampoc ha
negat la seua presència en diversos productes lactis, segons
investigacions de Greenpeace. Que el jurat del premi “Mejor
Empresa Alimentaria Española” (organitzat pel MAPA), concedira a
Danone en 2006 el premi en la modalitat de medi ambient, és només una
mostra més de la ceguesa i malaptesa que regna en el ministeri des d'on
es permet l'extinció de centenars de milers d'agricultors i ramaders.
En Amèrica Llatina té negocis a Mèxic, Brasil, Xile, Uruguai, Argentina
i recentment va penetrar a Colòmbia a la qual veu com porta d'entrada cap
a altres nacions com Equador, Perú i Bolívia. En Uruguai va adquirir -amb
la brasilera AmBev- l'empresa d'aigua embotellada Salus, produint-se poc
després nombrosos acomiadaments. En Brasil va obtenir la Companhia
Campineira d'Aliments i dos anys després s'havia reduït la plantilla un
30%. A l'agost de 2007, la planta de Danone en Longchamps (Argentina), va
haver de ser temporalment clausurada a causa de els problemes en els
acumuladors d’amoniac que situaven en risc a empleats i veïns. En
aquest continent, Danone ha invertit molt cabdal per a acaparar (al costat
de Nestle, Coca Cola i Pepsi Cola), un recurs tan vital com és l'aigua.
Nombroses organitzacions socials han criticat durament la seua
privatització perquè en alguns casos es pot anteposar el negoci a les
necessitats bàsiques de la població.
Publicitat
Danone: La fi justifica els mitjans.
A
Danone se li atribueix la violació en nombroses ocasions del “Codi
Internacional de Comercialització de Succedanis de la Llet Materna”,
que va ser aprovat en 1981 per l'Organització Mundial de la Salut, per a
protegir la lactància materna i garantir una comercialització adequada
dels substituts de la llet materna, biberons, etc. El Codi té
disposicions en matèria de publicitat i etiquetatge, que Danone hauria
violat segons la Xarxa Mundial de Grups pro Alimentació Infantil (IBFAN
per les seues sigles en anglès). Aquesta organització treballa per la
reducció de la mortalitat infantil a través de la promoció de la lactància
materna i les pràctiques òptimes d'alimentació infantil.
En 2003, el British Medical Journal
va reportar que més de 20 productes succedanis de la llet materna
elaborats per Danone i comercialitzats a Togo i Burkina Faso, violaven les
disposicions sobre etiquetatge del Codi. IBFAN va revelar diversos casos més
en diversos països del món on el Codi s'havia trencat. Textos enfocats a
comparar la llet materna amb les seues succedanis i recomanacions de certs
productes a bebés de menys de 6 mesos. Fins i tot IBFAN ha denunciat
publicitat composta amb missatges hàbilment embastats que subliminalment
desprestigiaven la lactància materna. Si greu és qualsevol violació del
Codi, ho és més encara quan s'intenten publicitar succedanis de la llet
materna que caldrà comprar, en països on les dones tenen pocs recursos
econòmics o on l'aigua és escassa o de baixa qualitat.
Aquests casos de publicitat confusa no són aïllats. En Espanya, en l'any
2004, l'organització de consumidors FACUA va denunciar que Font Vella -l'aigua
del grup Danone- no procedia de la font del mateix nom. Al setembre de
2008, aquesta organització va sol·licitar a Danone la retirada de la
seua publicitat de natilles al considerar-la “enganyosa”. L'anunci
argumentava que dos natilles tenien el mateix percentatge de greixos que
un got de llet, però va prescindir d'altres comparances com que “…les
dues natilles aporten fins cuatre vegades més de hidrats de carboni i
quasi el doble de calories.”
Regressant a JSV, hi ha una peculiaritat que mereix ser comentada. El
contacte en la web del projecte no remet a ningú de Danone i només a un
membre de Creu Roja. No obstant això s'indiquen dos correus electrònics
que pertanyen a dues persones de la multinacional de relacions públiques
Weber Sandwick (WS), el que fa pensar que JSV podria estar total o
parcialment organitzada o gestionada per aquesta companyia. Segons
l'Observatori Europeu de les Corporacions, WS és una de les cinc majors
signatures que actuen com lobby a Brussel·les i que són contractades per
a pressionar als funcionaris de la UE i assessorar als seus clients.
WS ja ha estat assenyalada anteriorment de difondre i orquestrar una
campanya publicitària de caràcter humanitari per a assolir beneficis
econòmics a un client. En l'any 2006 va haver certa controvèrsia a Regne
Unit amb una iniciativa denominada “Cancer United”, que demandava la
igualtat en l'accés als nous tractaments contra el càncer. Segons van
manifestar diversos especialistes, la campanya estava finançada per la
farmacèutica Roche, organitzada per WS i en la secretaria de la mateixa
no havia cap organització sense ànim de lucre sinó la pròpia WS. En
declaracions al rotatiu “The Guardian”, Michael Coleman, especialista
de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, va dir que “Els
governs es veuran pressionats perquè augmenten els seus pressupostos
destinats als fàrmacs contra el càncer amb l'argument totalment espuri
que així s'assolirà millorar l'índex de supervivència dels pacients”.
WS manté negocis amb altres empreses farmacèutiques i biotecnològiques
com sanofi-aventis, Bristol-Myers
Celgene, Merck Laboratories, Pfizer, CSL Biotherapies, Eli Lilly o
Genentech. Algunes d'aquestes transnacionals, al costat d'altres
clients de WS com McDonald’s o
Unilever, han estat àmplia i
durament criticades per moltes organitzacions socials a causa dels seus
impactes i actuacions en diferents àmbits.
Quan
la solidaritat es transforma en l'opi del poble.
Per
regla general, les consciències “primermundistes” viuen pertorbades
davant les penúries que pateixen els més desfavorits. La gran majoria
reconeix que el món és injust i cruel, però pocs, molt pocs, són els
quals en major o menor mesura adquireixen un compromís polític, adeqüen
els seus hàbits de consum i s'integren en l'activisme social. La gran
majoria, des de la comoditat socialment creada i institucionalitzada,
pensa que el món no es pot canviar i molt pocs estarien disposats a fer-lo
suposant que açò comportara un minvament en el seu nivell de vida. La
contradicció salta a la vista: el món està podrit, la gent té
remordiments però alhora, quasi ningú està disposat a fer res.
En aquest escenari i dins del mercat solidari, han triomfat les accions i
organitzacions florer, és a dir,
aquelles que estan buides de qualsevol contingut que fomente l'esperit crític,
el compromís i la lluita pel canvi. El seu únic eix d'actuació és la
caritat i l’assistencialisme. Molta gent pensarà que és suficient, que
amb això ja s'aconsegueix un impacte positiu, però, de què serveixen
sinó s'assoleix millorar el context en el qual viuen les poblacions
beneficiades? Davant la crisi dels preus dels aliments de principis de
2008, que va deixar a 100 milions de famolencs més, què és més lògic?
menjar iogurts o treballar per canviar les causes polítiques i comercials
que van originar la crisi?
Mitjançant campanyes publicitàries agressives fan creure que apadrinant
un xiquet, pagant una quota de soci o en aquest cas, menjant un iogurt, el
món va a canviar. Saben com manipular el coret de les persones que
cerquen assossec espiritual davant de la pobresa. A canvi de diners, et
proporcionen la dosi de valeriana solidària que relaxarà la consciència
sense suggerir res més. D'aquesta manera fomenten la passivitat, adormen
a les masses i perpetuen el sistema i la injustícia. Per què la lluita i
el compromís, si menjant un iogurt vaig a canviar el món encara quan sé
que això no és així? Perquè ho sé veritat?
En el món hi ha milers d'agrupacions socials que treballen molt be. Amb
elles i des de la utopia per un món millor, la solidaritat es transforma
en la tendresa dels pobles. És obscè que una empresa poc solidària
utilitze la solidaritat. Les ONG’s no haurien de callar-se. De la
mateixa manera, seria interessant que les organitzacions de consumidors
analitzaren si és ètic que aquest tipus d'empreses financen aquest tipus
de campanyes, que d'una manera calibrada furguen en les desgràcies dels
pobres i en la sensibilitat del consumidor.
Per
a veure notes anar a: http://www.elparquedelashamacas.org/html/yogures.html
Versión en español |
