Donar

		És opac el cel en aquesta garjola, però Ni l’ópera que xiulen els seus abismes Ni els crits a esquenes de l’estrella Ni aquest Imperi de lucre i aparences Res Res no desviarà la proa cap al meu oasi Descanse el meu pit fart de combats Siga la distància una salva d’ambrosies Serà de bell nou París el meu poble, pàtria i Úter, la marejada on em descobresc Obriré els meus ulls prenyats de poemes Trencaré amb querubins els grillons I al galop del sol damunt dels meus ossos Finalment Me’n donaré compte. Traducción al catalán de Pere Bessó i González
© Obra de Eduardo Bendersky