Papá estado que estás en los cielos
Especulando en el sistema solidario mundial.
Vicent Boix

VERSIÓN CASTELLANO

Escritor, autor de “El parque de las hamacas”. http://www.elparquedelashamacas.org/

 

Venga a nosotros tu reino.

 

Fue expulsado del estado español. Lo multaron con 3.240 euros. El “crimen” de este senegalés: vender 45 DVD de películas y 147 CD de música. Falsificados todos. Sentencia de un tribunal de Granada. El pasado enero. No fue a prisión. Pero por no tener permiso de residencia.

 

Mientras, la aseguradora AIG se fue arruinando. En Estados Unidos. Sus ejecutivos derrocharon miles de dólares. En lujos y placer. Directivos de Freddie Mac. Otra empresa quebrada. Cabildearon a consultores republicanos. Querían frenar una propuesta de ley. Una que imponía mecanismos de supervisión a sus “negocios”. No tiene permiso de residencia. El senegalés. Los encorbatados sí. La justicia está enladrillada, ¿quién la desenladrillará? el desenladrillador que la desenladrille, buen desenladrillador será.

 

Perdona nuestras deudas.

 

El plan de rescate de algunos países de la UE sobrepasa los 2,39 billones de dólares (1,9 billones de euros). Con ese capital y si es necesario, los estados podrán comprar participaciones en bancos, garantizar los préstamos entre las entidades y adquirir activos. En la otra orilla del charco, el plan de rescate presentado por George Bush alcanzaría la cifra de 700.000 millones de dólares. Sin embargo, el gobierno norteamericano ya ha invertido 765.000 millones de dólares distribuidos de la siguiente forma: 150.000 en devolución de impuestos para fomentar el consumo, 300.000 para créditos hipotecarios blandos, 200.000 en la quiebra de las agencias hipotecarias Fannie Mae y Freddie Mac, y 115.000 en la nacionalización de ciertas empresas como la aseguradora AIG, que supuestamente serán recuperados con la venta de sus activos.

 

Dinero utilizado en USA para afrontar la crisis: 765.000 millones de dólares. Dinero público para futuros rescates en USA: 700.000 millones de dólares. Dinero público para futuros rescates en la UE: 2,39 billones de dólares. Total: 3,85 billones de dólares.

 

Así como nosotros perdonamos a nuestros deudores.

 

La cifra total del que podría ser el mayor robo de la historia jamás contado, equivale a la suma del PIB de la India y Turquía en 2007. Multiplica por dos al de Brasil y al de África. Por tres al de México, España o Italia. Por siete al de Argentina. Por diez al de Uruguay.

 

La deuda externa de los países del sur (mal nombrados subdesarrollados) era de 2,5 billones de dólares a inicios de este milenio. Si el capital dispuesto para salvar bancos, se destinara a salvar países, seguirían sobrando 1,35 billones. En junio de 2005, el G-8 anunciaba una reducción de la deuda para cerca de 40 países fuertemente endeudados, por un monto de 55.000 millones de dólares. Un pequeño frasco de pomada, si se compara con las costosas y enmarañadas operaciones quirúrgicas realizadas al sistema financiero.

 

1400 millones de personas viven en la extrema pobreza y según la FAO, 923 millones sufren hambre en el mundo (75 más que el año pasado). Para erradicarla, el director de dicho organismo reconoció que hacen falta 30.000 millones de dólares anuales. Sólo logró recaudar 7.500 para cuatro años, arriesgando de esta manera uno de los objetivos del milenio. Comprar comida hasta el 2015 (en los mismos países afectados y no los excedentes de USA), costaría 240.000 millones de dólares (30.000 X 8 años). Seguirían quedando 1,11 billones.

 

La Ayuda Oficial al Desarrollo del Gobierno Bush sumó 27.500 millones de dólares en 2005. Un 2% de lo empleado en sus planes de salvamento. Todos los países ricos ofrecieron cerca de 100.000 millones de dólares en 2007, pero según la ONU harían falta 18.000 millones más. Se podría abonar dicho incremento en los próximos 10 años -180.000 millones- sin exigir cambios en las políticas internas y se dispondrían aún de 930.000 millones.

 

Uno de los objetivos del milenio establece que todos los escolares del mundo deben acabar el ciclo de primaria en el año 2015 ¿Una fantasía? Según la Alianza Española Contra la Pobreza, esta meta no se alcanzará en la fecha estipulada. 75 millones de niños y niñas no están escolarizados, gracias en parte a que sus estados gastan más dinero en la deuda externa que en formación. Según dicha Alianza, en el año 2006 los países con rentas bajas recibieron 5.000 millones de dólares de ayuda directa para educación. No obstante, harían falta 6.000 millones más para completar el objetivo. Si se garantizaran hasta el 2015, se precisarían 48.000 millones de dólares (6.000 X 8 años). Restarían 882.000 millones.

 

2.400 millones de personas no tienen acceso a saneamiento adecuado y más de 1.000 carecen de agua potable. 2 millones de niños y niñas mueren al año por enfermedades que se propagan por el agua sucia y/o instalaciones sanitarias inadecuadas. La ONU calculó en 2001 que se necesitarían 23.000 millones de dólares anuales para proporcionar agua potable y saneamiento a todos los habitantes del planeta, cumpliendo de esta manera otro objetivo del milenio en 2015. Una vez más la estimación no se alcanzaba ya que se dirigían 16.000 millones. Asignar los 7.000 millones anuales que faltan significaría un total de 98.000 millones de dólares (7.000 X 14 años). Todavía constarían 784.000 millones de dólares.

 

A nivel mundial, en el año 2006 morían 72 niños y niñas menores de 5 años por cada 1.000 nacimientos vivos y entre los años 1990 y 2005, la mortalidad materna apenas disminuyó un 1%. Con estas cifras se está lejos de cumplir uno de los objetivos del milenio. En el mismo año y según la ONU, se canalizó la rácana cifra de 3.500 millones de dólares para mejorar la salud materna, neonatal e infantil. Harían falta 7.000 millones más al año, es decir, 56.000 millones de dólares para los próximos 8. En la alcancía aún repiquetearían 728.000 millones.

 

Decenas de millones de personas fallecen al año por SIDA, tuberculosis, malaria y otras enfermedades. En 2006 se estimó que la cifra para lograr conseguir el objetivo del milenio en cuanto a la reducción de la mortalidad por estas y otras patologías, debería ser de 20.000 millones de dólares. Huelga decir que no se ha logrado reunir dicha suma. Si se tomara como referencia y se abonara hasta el año 2015, se necesitarían 200.000 millones de dólares (20.000 X 10 años). Aún existirían 528.000 millones para seguir cambiando el mundo.

 

10 millones de jóvenes mueren al año de neumonía, sarampión y tétanos, según Save The Children. El tratamiento por persona en cada una de estas tres enfermedades costaría 30 céntimos de euro, 15 y 40 respectivamente. Aplicar todos los tratamientos supondría un monto total de 10 millones de dólares. A dólar por niño. Calderilla. Vergonzoso.

 

A modo general, para avanzar en la consecución de los objetivos del milenio harían falta 150.000 millones de dólares anuales hasta 2010. En septiembre de 2008, en un encuentro celebrado por la ONU en Nueva York, los países desarrollados sólo lograron aportar 16.000 millones. Una broma de mal gusto si se compara con las ingentes cantidades aportadas para lubricar el sistema bancario mundial. 

 

En la Cumbre del Milenio del 2000, se constituyeron una serie de metas a cumplir en el año 2015. Se denominaron objetivos del milenio y la mayoría se han relatado en este artículo. Posiblemente serían accesibles e incluso se podría aspirar a mucho más, si se empleara de una forma más altruista el dinero público disponible para salvar a bancos corruptos. Probablemente seguiría sobrando dinero que se podría destinar a otros fines. Por ejemplo, para reducir el analfabetismo a la mitad, que según la UNESCO, afectaba a 700 millones de personas en 2005. Dicho objetivo se fijó en el Foro de Dakar y requeriría 26.000 millones de dólares.

 

No nos dejes caer en la tentación.

 

El 27 de octubre, rebelion.org publicaba un amplio artículo de Éric Toussaint, sobre las causas de la crisis alimentaria. El autor narraba como el banco belga KBC, inició una campaña publicitaria para animar a la ciudadanía a invertir en seis alimentos básicos. Sus anuncios proclamaban sin pudor alguno: “¡Sacad ventaja del alza de precios de los productos alimentarios!”. Según Toussaint, la publicidad presentaba como una “oportunidad” la “penuria de agua y de tierras agrícolas explotables”, que deriva en “una escasez y una consecuente alza de precios de los productos alimentarios básicos”.

 

Casual y paradójicamente, ese mismo día, los medios de comunicación informaban en sus páginas de economía que el gobierno belga había decidido inyectar 3.500 millones de euros al KBC. ¿Servirá el capital público para promover y agudizar el hambre a través de la especulación criminal de los terroristas de guante blanco? Y la gran duda que me acongoja tras escribir este artículo ¿Podrá pagar la comida el senegalés expulsado por vender DVD piratas?   

 

(Versión del artículo con bibliografía en: http://www.elparquedelashamacas.org/html/biografia.html) 

 

 

VERSIÓ VALENCIÀ - CATALÀ

 

 

PAPÀ ESTAT QUE ESTÀS EN EL CEL

Especulant en el sistema solidari mundial.

 

Vicent Boix

Escriptor, autor de “El parque de las hamacas”. http://www.elparquedelashamacas.org/

 

Vinga a nosaltres el vostre regne.

 

Va ser expulsat de l'estat espanyol. El van multar amb 3.240 euros. El “crim” d'aquest senegalès: vendre 45 DVD de pel·lícules i 147 CD de música. Falsificats tots. Sentència d'un tribunal de Granada. El passat gener. No va anar a presó. Però per no tenir permís de residència.


Mentre, l'asseguradora AIG es va anar arruïnant. En Estats Units. Els seus executius van malbaratar milers de dòlars. En luxes i plaer. Directius de Freddie Mac. Altra empresa trencada. Van pagar a consultors republicans. Volien frenar una proposta de llei. Una que imposava mecanismes de supervisió als “seus negocis”. No té permís de residència. El senegalès. Els de corbata sí. La justícia està enrajolada, qui la desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajole, bon desenrajolador serà.

 

Perdona els nostres deutes.

 

El pla de rescat d'alguns països de la UE sobrepassa els 2,39 bilions de dòlars (1,9 bilions d'euros). Amb aqueix capital i si és necessari, els estats podran comprar participacions en bancs, garantir els préstecs entre les entitats i adquirir actius. A Estats Units, el pla de rescat presentat per George Bush arribaria a la xifra de 700.000 milions de dòlars. No obstant això, el govern nord-americà ja ha invertit 765.000 milions de dòlars distribuïts de la següent forma: 150.000 en devolució d'impostos per a fomentar el consum, 300.000 per a crèdits hipotecaris blans, 200.000 en la fallida de les agències hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, i 115.000 en la nacionalització de certes empreses com l'asseguradora AIG, que suposadament seran recuperats amb la venda dels seus actius.

 

Diners utilitzats en USA per a afrontar la crisi: 765.000 milions de dòlars. Diners públics per a futurs rescats en USA: 700.000 milions de dòlars. Diners públics per a futurs rescats en la UE: 2,39 bilions de dòlars. Total: 3,85 bilions de dòlars.

 

Com també nosaltres perdonem als que mos deuen.

 

La xifra total del que podria ser el major robatori de la història mai contat, equival a la suma del PIB de la Índia i Turquia en 2007. Multiplica per dues al de Brasil i al d'Àfrica. Per tres al de Mèxic, Espanya o Itàlia. Per set al d'Argentina. Per deu al d'Uruguai.


El deute extern dels països del sud (mal nomenats subdesenvolupats) era de 2,5 bilions de dòlars a inicis d'aquest mil·lenni. Si el capital per a salvar bancs, es destinara a salvar països, seguirien sobrant 1,35 bilions. Al juny de 2005, el G-8 anunciava una reducció del deute per a prop de 40 països fortament endeutats, per una suma de 55.000 milions de dòlars. Una pomada si es compara amb les costoses i embullades operacions quirúrgiques realitzades al sistema financer.

 

1400 milions de persones viuen en l'extrema pobresa i segons la FAO, 923 milions pateixen fam en el món (75 més que l'any passat). Per a eradicar-la, el director d'aquest organisme va reconèixer que fan falta 30.000 milions de dòlars anuals. Només va recaptar 7.500 per a quatre anys, arriscant d'aquesta manera un dels objectius del mil·lenni. Comprar menjar fins al 2015 (en els mateixos països afectats i no els excedents d'USA), costaria 240.000 milions de dòlars (30.000 X 8 anys). Seguirien quedant 1,11 bilions.


L'Ajuda Oficial al Desenvolupament del Govern Bush va sumar 27.500 milions de dòlars en 2005. Un 2% de l'emprat en els seus plans de salvament. Tots els països rics van oferir prop de 100.000 milions de dòlars en 2007, però segons l'ONU farien falta 18.000 milions més. Es podria abonar aquest increment en els pròxims 10 anys -180.000 milions- sense exigir canvis en les polítiques internes i es disposarien encara de 930.000 milions.


Un dels objectius del mil·lenni estableix que tots els escolars del món han d'acabar el cicle de primària en l'any 2015. Una fantasia? Segons l'Aliança Espanyola Contra la Pobresa, aquesta meta no s'arribarà a en la data estipulada. 75 milions de xiquets i xiquetes no estan escolaritzats, gràcies en part que els seus estats gasten més diners en el deute extern que en formació. Segons aquesta Aliança, en l'any 2006 els països amb rendes baixes van rebre 5.000 milions de dòlars d'ajuda directa per a educació. No obstant això, farien falta 6.000 milions més per a completar l'objectiu. Si es garantiren fins al 2015, es precisarien 48.000 milions de dòlars (6.000 X 8 anys). Restarien 882.000 milions.


2.400 milions de persones no tenen accés a sanejament adequat i més de 1.000 no tenen aigua potable. 2 milions de xiquets i xiquetes moren a l'any per malalties que es propaguen per l'aigua bruta i/o instal·lacions sanitàries inadequades. L'ONU va calcular en 2001 que es necessitarien 23.000 milions de dòlars anuals per a proporcionar aigua potable i sanejament a tots els habitants del planeta, complint d'aquesta manera un altre objectiu del mil·lenni en 2015. Una vegada més l'estimació no s'arribava ja que es dirigirien 16.000 milions. Assignar els 7.000 milions anuals que falten significaria un total de 98.000 milions de dòlars (7.000 X 14 anys). Encara constarien 784.000 milions de dòlars.


A nivell mundial, en l'any 2006 morien 72 xiquets i xiquetes menors de 5 anys per cada 1.000 naixements vius i entre els anys 1990 i 2005, la mortalitat materna tot just va disminuir un 1%. Amb aquestes xifres s'està lluny de complir un dels objectius del mil·lenni. En el mateix any i segons l'ONU, es va canalitzar la xifra de 3.500 milions de dòlars per a millorar la salut materna i infantil. Farien falta 7.000 milions més a l'any, és a dir, 56.000 milions de dòlars per als pròxims 8. En la vidriera encara tritllejarien 728.000 milions.

 

Desenes de milions de persones moren a l'any per SIDA, tuberculosi, malària i altres malalties. En 2006 es va estimar que la xifra per a assolir aconseguir l'objectiu del mil·lenni quant a la reducció de la mortalitat per aquestes i altres patologies, hauria de ser de 20.000 milions de dòlars. Cal dir que no s'ha assolit reunir aquesta suma. Si es prenguera com referència i s'abonara fins a l'any 2015, es necessitarien 200.000 milions de dòlars (20.000 X 10 anys). Encara existirien 528.000 milions per a seguir canviant el món.


10 milions de joves moren a l'any de pneumònia, xarampió i tètan, segons Save The Children.
El tractament per persona en cadascuna d'aquestes tres malalties costaria 30 cèntims d'euro, 15 i 40 respectivament. Aplicar tots els tractaments suposaria una suma total de 10 milions de dòlars. A dòlar per xiquet. Vergonyós.


A manera general, per a avançar en la consecució dels objectius del mil·lenni farien falta 150.000 milions de dòlars anuals fins a 2010. Al setembre de 2008, en una trobada celebrada per l'ONU a Nova York, els països desenvolupats només van aportar 16.000 milions. Una broma de mal gust si es compara amb les ingents quantitats aportades al sistema bancari.

En el Cimera del Mil·lenni del 2000, es van constituir una sèrie de metes a complir en l'any 2015. Es van denominar objectius del mil·lenni i la majoria s'han relatat en aquest article. Possiblement serien accessibles i fins i tot es podria aspirar a molt més, si s'emprara d'una forma més solidaria els diners públics disponibles per a salvar a bancs corruptes. Probablement seguiria sobrant diners que es podria destinar a altres fins. Per exemple, per a reduir l'analfabetisme a la meitat, que segons la UNESCO, afectava a 700 milions de persones en 2005. Aquest objectiu es va fixar en el Fòrum de Dakar i requeriria 26.000 milions de dòlars.

 

No ens deixes caure en la tentació.

 

El 27 d'octubre, rebelion.org publicava un ampli article de Éric Toussaint, sobre les causes de la crisi alimentària. L'autor narrava com el banc belga KBC, va iniciar una campanya publicitària per a animar a la ciutadania a invertir en sis aliments bàsics. Els seus anuncis proclamaven sense pudor algun: “Traieu avantatge de l'alça de preus dels productes alimentaris!”. Segons Toussaint, la publicitat presentava com “una oportunitat” la “penúria d'aigua i de terres agrícoles explotables”, que deriva en “una escassesa i una conseqüent alça de preus dels productes alimentaris bàsics”.


Casual i paradoxalment, aqueix mateix dia, els mitjans de comunicació informaven en les seues pàgines d'economia que el govern belga havia decidit injectar 3.500 milions d'euros al KBC. Servirà el capital públic per a promoure i aguditzar la fam a través de l'especulació criminal dels terroristes refinats? I el gran dubte que tinc després d'escriure aquest article: Podrà pagar el menjar el senegalès expulsat per vendre DVD pirates?
 

 

(Versió de l'article amb bibliografia en: http://www.elparquedelashamacas.org/html/biografia.html

Vicent Boix

Ir a índice de Europa

Ir a índice de Boix, Vicent

Ir a página inicio

Ir a mapa del sitio