|
|
És opac el cel en aquesta garjola, perň Ni l’ópera que xiulen els seus abismes Ni els crits a esquenes de l’estrella Ni aquest Imperi de lucre i aparences Res Res no desviarŕ la proa cap al meu oasi Descanse el meu pit fart de combats Siga la distŕncia una salva d’ambrosies Serŕ de bell nou París el meu poble, pŕtria i Úter, la marejada on em descobresc Obriré els meus ulls prenyats de poemes Trencaré amb querubins els grillons I al galop del sol damunt dels meus ossos Finalment Me’n donaré compte. Traducción al catalán de |
|
|
© Obra de Eduardo Bendersky |
